Piz Boè

El Piz Boe, amb els seus 3.152 mts. d’alçada, és el pic més alt del grup dolomític del Sella, trobant-se a la Val di Fassa, a la frontera de les províncies italianes de Trento , Bolzano i Belluno , que integren la regió autòctona de Ladínia. La seva aparença és la d’una gran mola o castell de pedra, dins d’un entorn voltat d’altiplans rocallosos, tallats per laberints espectaculars, agulles calcàries, extensions ermes d’aspecte lunar, donant-li a tot plegat una aparença certament feréstega. És un dels cims més coneguts i freqüentats de les Dolomites, degut, en bona part, a l’existència d’un telecabina que puja fins al Sass Pordoi a la cota 2.950, per la qual cosa, molta gent aprofita aquest giny mecànic per assolir el pic, fet que cal tenir en compte, doncs la manca d’experiència provoca algun tap en els punts més delicats de l’ascensió. La ruta més normal per accedir a aquest tresmil s’inicia al Passo Pordoi, a 2.239 mts. d’alçada, collada situada entre el grup del Sella i el de la Marmolada, sent la carretera que hi passa, la SR48, entre Arabba  i Canazei, la via asfaltada més alta de les Dolomites. Hi ha vàries zones per estacionar els vehicles, però cal tenir en compte que és un indret altament massificat, per tant, no sempre es troba lloc a la primera. Al costat mateix de l’estació inferior del telecabina s’inicia un sender, marcat com a ruta 627, que coincideix amb l’Alta Via delle Dolomiti #2,que marxa en direcció a la Forcella Pordoi i que és per on comencem a caminar, primer travessant un prat herbat, als peus de la muralla sud del massís, intuint-se la bretxa a la que ens dirigim, i més endavant per una tartera molt dreta, en la que amb el pas dels anys i la multitud que hi passa, s’hi ha anat traçant un camí molt fresat que fa que l’avanç per les nombroses giragonses al mig del pedregam no presenti cap complicació. Aquestes ziga-zagues acaben a la Forcella Pordoi, a 2.848 mts. d’alçada, collada on trobem el seu refugi homònim, des d’on se’ns obre una panoràmica espectacular sobre l’entorn interior d’aquest massís, oferint-nos també una visió molt clara sobre el nostre destí, el Piz Boé. També és el punt on conflueixen les persones que pugen a peu i les que ho fan amb el telefèric, per tant, la resta és caminar voltats de gent per tot arreu. Seguim per la ruta 627, que va a flanqueig fins a una planúria on obrirem el cercle que iniciem a partir d’aquest punt. Marxem a la dreta per la ruta 638, que encara la pujada al cim, en direcció al refugi Capanna Fassa, salvant el cordal SW del pic, a base de superar graons de roca, que en algun cas estan equipats amb cable d’acer i grapes, sense presentar cap dificultat tècnica, si s’està avesat a caminar per la muntanya i es porta el calçat adequat, situació que no es dóna en totes les persones que hi pugen, com podem comprovar in-situ. Sense gaire entrebancs, arribem al cim del Piz Boé, on, a més a més del refugi i una creu metàl·lica, hi ha un repetidor de telecomunicacions, que el desvirtua força. La panoràmica des d’aquí és molt extensa, destacant al davant mateix la Marmolada, però també es poden contemplar altres grups dolomítics, com Pale di San Martino, Sassolungo,  Tofane, Antelao, Pelmo, Sasso della Croce, Langkofel, Civetta, Conturines, Lavarela, Sorapis o Rosengarten. Després de fer un mos, baixem del cim pel vessant nord, seguint la ruta 638 en direcció al refugi Boè. Les senyalitzacions adverteixen que és un sender per a excursionistes experts, però suposo que és per estalviar-se problemes, tot i que és més complicat que el de pujada, doncs avança per una tartera dreta i esmicolada i a més a més, salva un tram equipat, però tampoc presenta cap dificultat si s’està mínimament avesat. Pel cordal cresta arribem en poca estona a la cruïlla de Forces dai Ciamorces, des d’on recte marxa la ruta 637, però en el nostre cas seguim la 638, que baixa fort a l’esquerra mitjançant giragonses, passant després per la bretxa equipada amb cable i escales, fins trobar l’enllaç amb la ruta 627 que prové del refugi Boè, al que no hi anem, doncs no tenim clara l’evolució de la méteo. Aquest refugi està situat al bell mig del grup del Sella, en un ample altiplà al coll Toron, en un entorn certament àrid i feréstec i com en molts casos, va ser escenari de cruents combats durant la Gran Guerra. Seguim a flanqueig i sense gaire alteracions de desnivell els caients occidentals del Piz Boè, fins tancar el cercle a la collada des d’on hem iniciat la pujada al cim, retornant sobre els nostres passos fins al refugi Forcella Pordoi i d’aquí iniciem el descens per la tartera en direcció al Passo Pordoi, on donem per acabat aquest interessant itinerari