Stockberg

El Stockberg és una muntanya de 1.781 mts. d’alçada, que forma part dels Alps d’Appenzell, al vessant més occidental de la serralada del Säntis, de la que es troba separada pel Risipass. La seva ascensió més normal és per la seva cara sud, doncs la nord és una escarpada paret de pedra, amb més de 300 mts. de caiguda vertical sobre la vall de Friesenwald. L’inici d’aquest itinerari lineal el trobem a la Gemeindehaus del poble de Stein SG, des d’on seguirem les marques grogues que marquen l’etapa 5 de la ruta 3 (Alpenpanorama Weg), que uneix aquest nucli amb Schwägalp. Després d’un primer tram sobre asfalt, el sender guanya alçada de forma decidida per uns prats, solcats de granges, com Lauboden, Rueboden i Ahorn, als peus de les escarpades parets del Neuenalpspitz, que ens queden a la nostra dreta, fins atènyer el Risipass, coll de muntanya, a 1.457 mts. d’alçada, des d’on tenim una extraordinària imatge de l vessant meridional del Säntis i la seva retallada serralada SW, farcida de crestes, cims i puntes, moltes d’elles per sobre els 1.900 mts. En aquest punt deixem els senyals grocs del wanderweg i marxem a l’esquerra de la collada, seguint marques de pintura blanca i vermella, que ens duran a una granja anomenada Stockberg, des d’on, a flanqueig, arribem a l’herbada aresta SW del cim homònim, que és on comença el tram més dur de la pujada, salvant els darrers 200 mts. de desnivell amb un pendent sostingut del 33%, que, per altra banda, es fa per terreny còmode, a menys que estigui humit. Dalt del cim trobem una creu i un banc, oferint-nos una àmplia panoràmica de 360º, degut a la seva isolada situació, separada de l’eix axial de la serralada del Säntis, destacant la regió de Toggenburg amb els Churfirsten i, més al sud, la de Surselva, amb un grapat de cims per sobre els tres mil metres, destacant entre ells el sector del Tödi (amb una cota màxima de 3.614 mts.) i la seva glacera. De fet, el Stockberg és un cim amb dues puntes, l’occidental, que és la més alta, i l’oriental, a 1.752 mts., a la que s’hi arriba per un corriol que segueix el cordal, amb un mur de pedra seca i un filat metàl·lic, arran mateix del cingle, que impedeixen al bestiar despistat precipitar-se al buit. La baixada fins a la cota 1.580 la fem per on hem pujat i, en arribar a la cruïlla que per l’esquerra prové de la granja de Stockberg, seguim carena avall fins a una nova casa, anomenada Stockneregg, des d’on canviem el sentit de la marxa, seguint a la dreta un sender que baixa pel prat en direcció al bosc, arribant a una pista que deixem a l’alçada de la granja Amsler, punt en el que tornem a anar pel mig del prat fins a la casa Rüteli, incorporant-nos a la carretera local que uneix les diferents granges que hi ha esteses per aquest sector ramader i agrícola, anomenat Lutenwil, i ja sense deixar-la, arribem al poble de Nesslau, on trobem el punt final de la ruta, a la parada d’autobús que hi ha a l’estació del tren