Fil de Cassons

Suïssa compta amb onze indrets inscrits a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. Un d’ells és l’àrea tectònica de Sardona, un geoparc que és testimoni excepcional del procés de formació de les muntanyes. Es troba a la zona oriental del país, entre les valls del Rin anterior i del Sernf i el llac de Walensee, a cavall dels cantons de Glarus i Graubünden (Grisons). Els geòlegs diuen que es tracta del major corriment de terres esdevingut als Alps centrals, al finalitzar el període posterior a la glaciació, amb masses de roques que tenen de 250 a 300 milions d’anys i que estan sobreposades en altres “més recents”, de 35 a 50. Aquesta falla tectònica es reconeix gràcies a la diferència de colors dels blocs, formant el que s’anomena línia màgica. Per a poder gaudir d’aquest paratge al·lucinant, ens hem desplaçat a la localitat de Flims, on hem agafat els telecadires fins a Naraus (1.842 mts.). D’aquí hem seguit, a flanqueig per la cara sudoest del Fil de Cassons, el sender panoràmic que deixa a l’amplíssima planúria del Plaun Segnas Sut (2.096 mts.), amb un preciós salt de l’aigua que baixa del Plaun Segnas Sura i d’aquí fins a la glacera occidental del Piz Segnas, anomenada Las Palas, on hi ha el conegut coll del Pass dil Segnas. Hem caminat als peus de les crestes de Tschingelhörner i hem contemplat el forat natural del Martinsloch, una finestra formada per l’enfonsament de la roca sotmesa a pressió. A la cota 2.450 mts. hem canviat el sentit de la marxa, per voltar el contrafort de l’Atlas, que baixa del Piz Segnas, i pel coll de La Siala (2.459 mts.) ens hem dirigit a la desapareguda glacera de Segnas Sura o Segnesgletscher, una enorme tartera tancada per tres tresmils, el Segnas, el Sardona i el Dolf, i d’aquí pujar al coll de Fuorcla Raschglius (2.551 mts.) i assolir per la carena el pic del Fil de Cassons (2.675 mts.), excel·lent mirador, on hi ha l’estació superior del telefèric que puja de Naraus, que hem fet servir per tornar, tot i que hi ha un sender molt fresat que desfà de manera directa els 800 mts. de desnivell existents entre les dues estacions, passant per l’anomenada Pala da Porcs