Wildspitz

El Rossberg és una muntanya suïssa a cavall dels cantons de Schwyz i Zug, voltada de tres llacs, el Zugersee, al NW, el Lauerzersee al S i l’Ägerisee al NE, sent el Wildspitz (1.580 mts.) el seu cim més elevat, alhora que ho és del cantó de Zug, convertint-se per això en el seu sostre cantonal. La carena principal es pot considerar que va de Halsegg a Gnipen, i es sol recórrer des del poble de Sattel fins a la ciutat de Goldau, sent precisament aquesta la ruta que hem agafat per a ascendir-hi, seguint majoritàriament la tercera etapa de la via alpina 63 (Schwyzer Höhenweg). De fet, un cop a Gnipen hem deixat el còmode traçat del G.R., per baixar pel Goldauer Bergsturz, contemplant el resultat d’una de les catàstrofes geològiques més rellevants de Suïssa, ja que el 2 de setembre de 1.806 una esllavissada va fer que 120 milions de tones de roques d’aquesta inestable muntanya de conglomerat es precipitessin en direcció als nuclis de Goldau, Busingen Rothen i Lauerz, afectant també una setena part del llac d’aquesta localitat. La llàstima de tot plegat és que la boira ens ha fet la guitza tant com ha pogut, restant-li espectacularitat a la ruta, doncs un dels atractius d’aquesta via alpina (que uneix tres massissos: Rigi, Rossberg i Mythen) són precisament les amplíssimes panoràmiques que es van obtenint de les valls i les muntanyes centrals suïsses. Fa ràbia veure reportatges a internet amb unes fotos tremendes i un cop allà no poder gaudir-ne gens. Igual és l’excusa perfecte per tornar-hi, ves a saber.
Des de l’estació de tren de Sattel-Ageri hem encarat la pujada, força sostinguda però de bon fer, fins al refugi de Halsegg (que estava obert), per boscos i prats, seguint sempre les marques blanques i vermelles del G.R. En aquest sentit és una excursió sense possibilitat de pèrdua, està molt ben senyalitzada. Un cop a la carena, ens hem dirigit al Wildspitz, sempre per la línia divisòria dels dos cantons, passant per la cota 1.571, on hi ha una creu amb una fita de pedra i un oratori-mirador una mica més avall. Pocs metres abans d’accedir al cim, trobem una pista que puja de Steinerberg i que porta al refugi-restaurant del Wildspitz (tancat, només estava oberta la part lliure), i còmodament s’arriba a la cota màxima, amb una creu, una fita de pedra i un tauler d’orientació del grapat de muntanyes que es veuen des de dalt. Com que d’això res de res, sense entretenir-nos gaire, hem recuperat el G.R., que va per la carena, seguint un camí ample i còmode, principalment per dins del bosc, fins a la planúria herbada del Gnipen, on hi ha una creu metàl·lica. Un altre gran mirador, on feina hem tingut per veure la creu. Des d’aquí, seguint el Schwyzer Höhenweg (G.R. 63), aniríem a parar a Goldau per la via normal, però ens hem desviat a l’esquerra per una cruïlla immediata en direcció al Goldauer Bergsturz, tractant-se d’una variant força exigent, ja que és un sender molt dret i a estones antipàtic, que va passant per on pot el desgavell de roques i pedres, sent necessària en algun punt l’ajuda de les mans i d’altres parts del cos per assegurar la baixada. El sender acaba en un corriol que avança pel mig del bosc, entre els blocs caiguts per l’esllavissada, i que ja no deixarem fins a l’entrada a Goldau, que fem al costat de la zona esportiva i d’aquí, pels seus carrers, arribem a l’estació de tren, des d’on es torna al punt d’origen