Jochberg

El Jochberg és una muntanya de 1.565 mts. d'alçada, que es troba als prealps bavaresos, a uns 65 kms. al sud de Munic, situat entre els llacs Kochelsee i Walchensee, tractant-se d’un dels destins més populars i visitats de la zona, tant a l’estiu, quan el refugi Jocheralm, que s’aixeca als seus peus, està obert al públic, com a l’hivern, doncs la seva ascensió amb bona innivació, com ha estat el cas, no comporta cap problema si es va adequadament equipat. En el nostre cas hem pujat amb els grampons i hem baixat amb les raquetes, combinant d’aquesta manera els dos sistemes d’avanç. Tanmateix, des de la seva creu cimera es gaudeix d’una imponent panoràmica, amb dos plafons metàl·lics que identifiquen els pics que conformen la serralada alpina que fa de línia fronterera entre el territoris de Baviera a Alemanya i el Tirol a Àustria. Precisament vers el SW es pot distingir el cim del Zugspitze, que és la muntanya més alta d'Alemanya, situada just al proper districte de Garmisch-Partenkirchen.
La major part de les ressenyes, i així ho hem fet nosaltres, inicien l’ascens al Kesselberg Paßhöhe, port de muntanya, situat a la carretera 11 entre Kochel amb See i Urfeld, De la parada del bus, cal avançar uns metres per la carretera, travessant-la, situant-nos en un encreuament, amb força senyalitzacions, entre elles la de las via alpina #4, que coincideix amb el sender 451, fitada amb marques de pintura blanques i vermelles, que és la que seguirem força estona, per dintre del bosc, guanyant alçada de forma continuada i còmoda gràcies a un seguit de giragonses, amb trams treballats amb troncs de fusta, que fan de graons i consoliden el terreny. Després d’una primera cruïlla senyalitzada, arribem a una segona, on deixarem el camí que marxa a la dreta en direcció al refugi de Jocheralm, seguint la ruta 451, per enfilar-nos, a l’esquerra, encara per dintre del bosc, a l’aresta occidental de la muntanya, passant a estones a tocar la cinglera que es desprèn del cordal. De forma sostinguda, amb alguna que altra ziga-zaga, sortim del bosc més o menys a la cota 1.300, passant una tanca de fusta pel bestiar. Iniciem aquí un tram d’anada i tornada fins a la creu cimera, seguint la traça que portem des de bon principi, que a estones va per la pròpia carena i en altres ho fa a flanqueig pel vessant sud del Jochberg. En qualsevol cas, la neu és estable i consolidada i permet un avanç exempt de dificultats. Dalt de tot s’aixeca la creu, construïda el 1.958 i renovada el 2.003, on trobem diversos grups de persones que han vingut fins aquí per gaudir de la panoràmica i de l’excel·lent jornada de sol que ens ha ofert el dia de cap d’any bavarès. Com no coneixem la zona, mirem els panells informatius, que detallen els pics que dibuixen la serralada alpina, gaudint també de l’espectacle que ofereixen els llacs de Kochelsee i Walchensee, o alguna muntanya propera, com el Hirschhörnlkopf a l’est i el Herzogstand i el Heimgarten a l'oest. Les vistes que tenim expliquen per què aquesta muntanya és tan visitada. El que no esperem, donada la traça trobada en l’ascens i la quantitat de gent amb la que ens hem anat creuant, és que el descens des de Jocheralm, ens hagi resultat tan solitari i sense evidències clares de per on va el camí.
Tornem sobre els nostres passos fins al punt on hi ha la tanca de fusta que marca el límit amb el bosc i a flanqueig en diagonal a l’esquerra baixem fins als plans on s’alça el refugi, que  només està obert a l’estiu. Hi ha uns rètols informatius amb totes les opcions que s’obren des d’aquí, seguint, per pura lògica, la que mena a Kochel a través de la ruta 452, arran els pals de fusta d’un filat metàl·lic, força sorpresos pel fet de que no hi hagi cap petjada sobre la neu. Una altra cosa que cal destacar és que el marcatge de la ruta és escassíssim, malgrat estiguem sobre una via alpina europea i un sender de gran recorregut, havent-nos de refiar de l’orientació i del senyal del GPS, sobretot en el tram inicial emboscat, que ens obliga a davallar fort pel mig dels arbres, travessant torrenteres, amb gruixos de neu importants, tot i que hem anat seguint una mena de solc que davallava serpentejant pel mig de la neu, que, tot i no mostrat traces de passes anteriors, ens ha semblat que devia seguir el camí d’estiu, com sortosament així ha estat. Sortim del bosc a l’alçada d’una mena de planúria, anomenada Kotalm, on veiem un refugi a la dreta, al que no hi anem, sinó que anem a buscar el límit nord d’aquest pla nevat, abandonant la via alpina #4 que marxa cap al Tutzinger Hütte. Arribem a un punt clau, doncs tenim dues opcions per a tornar a Kochel. Una suposa enfilar-se al cordal del Sonnespitz, a través d’un sender que entra al bosc, i l’altra comporta seguir la pista que marxa a la dreta, seguint el sender 452, que és la que triem, per estalviar-nos, entre altres coses, els prop de 150 mts. de desnivell positiu que cal superar. Amb les raquetes als peus, avancem per la pista, que donant un tomb, passa a tocar del refugi de Holzstube, fins que encara la direcció definitiva, arribant a una zona de revolts on es perd alçada més decididament. A tocar d’una esplanada, on la pista marxa fort a la dreta, ens retrobem amb el camí que baixa del Sonnespitz, parant compte a un senderó amb graonades fetes amb troncs de fusta, que baixa fort a l’esquerra, tallant la pista un parell de vegades, fins travessar per un pont el riu Lainbach, que baixa engorjat, entrant a les primeres cases de Kochel, pel carrer Am Sonnenstein, més endavant per Alte Straße i Kalmbachstraße, fins arribar a la carretera 11 o a la Bahnhofstraße, que indistintament ens porten a l’estació del tren, on tanquem aquest itinerari lineal per terres bavareses