Selun

Amb el nom de Churfirsten es coneix una cadena muntanyosa al cantó suís de St. Gallen, que forma el límit natural de les regions de Toggenburg i Sarganserland, considerant-se’ls com la serralada més meridional dels Alps d’Appenzell, separats dels Alps de Glarus pel llac Walensee, situat als peus de la seva vertiginosa cara sud, amb una caiguda gairebé vertical de diversos centenars de metres. El seu inconfusible perfil de dents de serra és degut a que els seus pics han quedat separats l’un de l’altre per l’efecte de l'erosió. Hi ha diverses versions sobre el nombre de cims que conformen aquesta cadena, ja que va de 6 a 13 muntanyes, però la més reconeguda és que són 7, anomenant-se d'oest a est: Selun (2.205 mts.), Frümsel (2.263 mts.), Brisi (2.279 mts.), Zuestoll (2.235 mts.), Schibenstoll (2.234 mts.), Hinterrugg (2.306 mts.) i Chäserrugg (2.262 mts.). El fet que algú consideri que en lloc de set siguin sis cims, és que el coll entre aquests dos darrers té només 14 metres de prominència topogràfica. La nostra primera visita a una d’aquestes puntes ha estat precisament a la més occidental, el Selun, probablement la que presenta una ascensió més franca, mitjançant un sender que avança de dret per la seva cara nord. A més a més, hem fet servir un dels ginys mecànics més curiosos que es poden trobar, el Selunbahn, un senzill telefèric construït l’any 1.911 per al transport de mercaderies, renovat l’any 1.955 per a poder-hi dur personal d’obra, tot i que l’any 1.986 va obtenir l’autorització per al transport de passatgers, amb unes petites góndoles molt simples, obertes, sense seients pròpiament dits, que salva en 10’ els 670 mts. de desnivell que hi ha entre l'estació de la vall a Starkenbach i la superior a Strichboden.  Al costat mateix d’aquesta, trobem el rètol indicador de les diferents destinacions a les que s’hi pot accedir des d’aquí, entre altres, la ruta 48 (Toggenburger Höhenweg), que seguim poca estona, fins que a la dreta veiem, degudament senyalitzada, la desviació que ens ha de dur directament al Selun. No hem de deixar per res les marques blanques i vermelles que ens duran fins al mateix cim, seguint un sender molt clar i fresat, que va guanyant alçada per l’inacabable, i a estones dret, pendent herbat que tenim al davant nostre. Dalt de tot hi ha una creu, al bell mig de l’estretor del cim, molt aeri pel seu cantó sud, que cau en picat metres i metres sobre el Walensee. Destaca des d’aquí l’inici de la retallada i escarpada cresta que uneix els diferents relleus dels Churfirsten, d’elevada dificultat, però que està degudament ressenyada a la xarxa i a les publicacions específiques d’escalada i alpinisme. El descens fins a l’encreuament amb la ruta 48 el fem sobre els nostres passos, apropant-nos a fer un mos al refugi Alpwirtschaft Wildmannli, que rep el nom de Johannes Seluner, el nen salvatge ("Wilde Mannli") que va ser trobat per uns pastors l’any 1.844 i que vivia a la propera cova Wildenmannlisloch. De fet, la idea inicial era visitar la part accessible d’aquesta cavitat i seguir fins a Alp Sellamatt, però decidim baixar a peu fins a Starkenbach, seguint la ruta que va per sota el telefèric que hem fet servir a la pujada, primer per una pista en molt bon estat, que, en un grapat de giragonses, perd alçada de forma decidida i que més endavant es converteix en un sender que acaba en uns prats, que ens duen a travessar una torrentera, pas previ a trobar-nos el camí que ens du a la casa de Säss, on hi ha l’estació inferior del Selunbahn, a escassos 10’ de la parada d’autobús de Starkenbach, on donem per acabat aquest itinerari