Grosser Mythen

Sens dubte, el grup dels Mythen és un dels perfils més característics, per no dir el que més, del cantó suís de Schwyz. De lluny, la seva ascensió sembla reservada als especialistes en escalada i crestes, però els suïssos tenen la particularitat d’humanitzar moltes de les seves muntanyes, ja sigui mitjançant ginys mecànics o, com és el cas del Grosser Mythen, a través d’un sender extremadament sinuós i a estones força penjat, que el puja pel seu flanc sud-oriental. Habitualment es comença a caminar a Holzegg, on hi ha l’estació superior del telecabina que prové de Brunni, però per fer-ho més complert val la pena fer una ruta circular que comença a aquesta localitat, que és la capçalera de la vall de l’Alp (Alpthal). De l’estació inferior del telefèric (1.102 mts.) es segueix una estona carretera amunt, seguint les marques blanques i vermelles del sender alpí, passant per la granja Gspaa, on entrem al bosc. Més endavant, en plena pujada, veiem que a la dreta marxa un camí que porta a Zwüschet Mythen, restaurant de muntanya per on passarem de tornada, però nosaltres seguim amunt, més o menys de forma paral.lela, però apartada, al telecabina. Un cop arribats a la collada de Holzegg (1.405 mts.), agafarem el sender de pujada al Gross Mythen, que marxa a la dreta. A partir d’aquí comença aquest curiós camí, traçat en l’únic flanc possible de la muntanya, i que a l’hivern queda tancat per l’extrema perillositat que comporta passar-hi. El seu traçat és majoritàriament sinuós i a estones va força penjat sobre el pendent herbat (hi ha trams protegits per cadenes), enfilant-se fort per la cara sud de la muntanya, fins a la cota 1.820, després de passar per sota una gran roca, on es canvia de vessant, deixant-nos al davant mateix del perfil enforcat del Kleiner Mythen. De tant en tant, es pot comprovar com les giragonses estan numerades, sent la darrera la que fa 49. Un curt tram horitzontal sobre la cresta, protegit a banda i banda per cadenes, ens deixa a les darreres rampes de pujada, fins que s’arriba dalt de tot del cim, on hi trobem un restaurant alpí (Berghaus), la creu cimera de fusta, aixecada sobre un grup de roques, i una petita plataforma per l’aterratge de l’helicòpter d’abastament. La panoràmica és senzillament excepcional, amb un horitzó inacabable de 360º. De tornada, desfem en la seva totalitat el sender i, a l’arribar a Holzegg, visitem la petita capella Bruder Klausenkapelle, que està al costat mateix de l’estació superior del telecabina i el restaurant. Per la quantitat de destinacions que hi ha als rètols indicadors, es pot comprovar que aquesta és una important cruïlla de camins, destacant la ruta alpina 63, anomenada Schwyzer Höhenweg, que uneix Küssnacht SZ i Einsiedeln, passant pel Rigi i el Wildspitz, altres dues muntanyes a les que també hi hem anat, per tant, hem completat aquesta trilogia. La baixada fins a Brunni, des de la pròpia collada, la fem seguint precisament la via alpina 63 que, pràcticament en horitzontal, passa a tocar les parets de la base del Grosser Mythen fins al refugi - restaurant Zwüschet Mythen, però en lloc d’agafar el sender fitat que marxa a la dreta en direcció a Brunni per Gspaa, del que parlava al principi, seguim recte en direcció a Haggenegg, entrant dintre d’un bosc molt agradable, fins que passada una petita clariana als peus del Haggenspitz creuem una pista, que seguirem a la dreta (és una cruïlla sense senyalitzar, però molt evident), que entra per les cases i els carrers de Brunni, passant per Brunniweid, arribant de nou al punt de sortida, just a l’estació inferior del telecabina, tancant d’aquesta manera aquest alternatiu recorregut circular, del que no havíem trobat referències, però que sobre el mapa i el terreny és força evident