Lago di Federa

El Lago di Federa és un llac situat en una ubicació privilegiada al fons d'una depressió vora els boscos, que s'estén davant de la paret oriental de la Croda da Lago i de cara al Becco di Mezzodi, dit també la “Lancetta di Cortina”. A la seva riba sud es troba el refugi Croda da Lago - Gianni Palmieri . La bellesa de l'entorn i la relativa facilitat d'accés a través de diverses rutes de senderisme, el fan molt popular per al turisme i àmpliament representat en les imatges com a símbol d’aquest sector dels Dolomiti Ampezzane. Davant d’aquestes expectatives, hem buscat una via alternativa a la pujada habitual a través del Ponte de Rocurto, havent trobat al llibre Dolomiti 6 de l’editorial Rother, escrit per Franz Hauleitner, una guia que ens ha ajudat molt a l’hora de preparar la nostra estada a Cortina, una opció que ell anomena Giro Piccolo i que és un itinerari circular que comença en la primera corba tancada de la carretera SR48, just després del túnel de Crepa, abans d’arribar a Pocol. Hi ha una parada d’autobús al costat de la que es pot aparcar, però en una zona molt reduïda, tot i que més amunt hi ha petites esplanades on també es pot deixar el vehicle. Del revolt surt un sender que mena al refugi del Lago d’Ajal a través de la ruta 445, per on comencem a caminar. El camí perd alçada i es dirigeix per unes escales metàl·liques a la presa d’un petit embassament anomenat Ciòu del Contè, que travessem fins a trobar una cruïlla on cal seguir la ruta 430 en direcció al llac d’Ajal, doncs val la pena fer-hi una visita, ja que el reflex del refugi sobre les seves aigües és una delícia visual. Té fama de tenir una cuina molt acurada, que provarem a la tornada, sota un bon xàfec. Tornem a una cruïlla prèvia i seguirem tota l’estona la ruta 431, en direcció a Croda da Lago. Després de recórrer senders panoràmics i gaudir de grans vistes, el sender per dintre de l’espès bosc ens sorprèn, ja que és molt tancat, a més a més de ser força costerut. És una pujada de 600 mts. gairebé sense treva, que a més a més, fem sobre terreny mullat, ja que a la pluja del vespre, s’hi afegeixen petits xàfecs esporàdics. A mitja pujada passem pel costat de la via d’accés al Becco d’Ajal, imponent piràmide de roca, com una punta de llança, que sembla ser no té una pujada senzilla i menys amb el terreny humit, per tant, ho deixem estar. La primera impressió que es té del llac de Federa, quan et trobes amb la seva riba és una mica decebedora, doncs es veu molt encaixonat, però realment cal esperar a trepitjar el vessant contrari per gaudir de les seves famoses imatges. Però primer ens aixopluguem al refugi Croda da Lago - Gianni Palmieri i fem un cafetó a l’espera que pari de ploure. Aquest refugi, situat a 2.046 mts. d’alçada, es troba en una important cruïlla de camins, una d’elles l’Alta Via delle Dolomiti #1, que coincideix amb la ruta 434, per la que més tard tornarem. Pertany al C.A.I de Cortina i va ser inaugurat l’any 1.901 pel club alpí austríac, sota el nom de refugi Barbaria. En el 1.905 va passar a dir-se Reichenberghütte i al 1.920, després del final de la Primera Guerra Mundial , va ser assignat a la secció de C.A.I. de Cortina, mentre que al finalitzar la Segona Guerra Mundial al nom de Croda da Lago s’hi va afegir el de Gianni Palmieri, en honor a un comandant partisà. Els núvols escampen i el cel s’obre, per tant, donem la volta al llac, i quan trepitgem la seva riba occidental, ens adonem del perquè se’l considera una joia per als fotògrafs. Després de captar un munt d’imatges, iniciem el descens, en aquest cas seguint en direcció nord la ruta 434, que ens acompanyarà força estona. La pluja torna a fer acte de presència i ens limita força la visibilitat, tot i que, al tractar-se de la ruta més concorreguda d’accés, seguim un sender molt ben traçat, que perd alçada per una sèrie de giragonses, fins arribar a un prat herbat amb una cabana al mig. Estem al Cason de Formin, per on marxa la ruta 437 en direcció al Ponte de Rocurto i la 435 en direcció a la Forcella Ambrizzola, per sota la muralla occidental de Croda da Lago. Passem pel davant la cabana i entrem a una antiga pista de muntanya, que de forma decidida i ben pendent, ens fa perdre alçada fins al Ponte de Pezié de Parù, on la pista acaba a la carretera SP638, que és la que puja al Passo Giau. A la dreta veiem les marques de la ruta 424, que ens durà a la cua de l’embassament Ciòu del Contè, on travessem el riu Costeana per una palanca. Aquí tanquem el cercle, però en lloc de tornar al punt final de la ruta, decidim anar a provar la gastronomia del refugi del Lago d’Ajal, gaudint des de la seva terrassa d’una bona tempesta. Del refugi fins al punt on tenim el cotxe és qüestió de desfer els passos inicials de la ruta