Giro dei 5 Laghi (Madonna di Campiglio)

La darrera jornada per les Dolomites l’hem destinada a visitar Madonna di Campiglio, complex turístic que pertany a la província de Trento, situat entre els grups de Brenta i d’Adamello - Presanella . Es tracta d’una coneguda estació tant d'estiu com d'hivern, a la que s’hi arriba a través de la carretera SS239, que connecta el Val di Sole amb Giudicarie, a través del port de muntanya de Campo Carlo Magne. Dintre de l’espai inclòs en el Parco Naturale Adamello Brenta, hem decidit recórrer l’anomenat “Giro dei 5 Laghi”, probablement l’itinerari més conegut del sector de Madonna, que permet contemplar un grup de cinc (que en realitat són sis) llacs, situats en el seu vessant occidental. Les guies de muntanya ofereixen diverses opcions per fer aquest tomb, havent-nos decantat en el nostre cas per la que comença a l’estació superior del telecadira "Cinque Laghi", situat al costat mateix del refugi homònim, a 2.064 mts. d’alçada, que disposa d’una terrassa que ofereix una de les millors vistes sobre el grup de Brenta, tot i que els núvols no ens han deixat gaudir de les panoràmiques d’aquesta ruta. Darrere mateix de l’edifici surt la ruta 232 que ens durà al Lago Ritort (2.071 mts), als peus dels cims Ritort i Nambrone. De l’eixidor de l’estany seguim la mateixa senda que puja al Passo Ritort (2.277 mts.), des d’on marxarem més o menys a flanqueig en direcció al segon llac, el Lago Lambin (2.329 mts.), deixant una mica abans un encreuament que baixa al llac Nambino, per la ruta 269, que és el darrer que visitarem. El llac Lambin està situat als peus del Passo Serodoli, entre el Monte Nambrone i el Monte Serolodi (Corno Alto). Sempre per la via 232 marxem cap els llacs tercer i quart, que estan un al costat de l’altre, i s’anomenen Lago Serodoli i Lago Gelato, a 2.370 i 2.393 mts. d’alçada respectivament. Per anar d’un a l’altre, des del costat d’un refugi bivac, cal seguir durant poc menys de 15’ el sender 217 en direcció al Passo Nambrone. Estem en un circ glaciar, tancat pel Monte Serodoli, Cima di Val Gelata, Cima Bellavista i Monte Nambino, com a principals relleus. Tornem de nou a la cabana, travessem unes roques que tanquen les aigües del llac Serodoli i arribem a una cruïlla de camins, des d’on començarem a perdre alçada per la ruta 217, passant primer per un cinquè llac, el Lago Nero (2.246 mts.), el menor de tots pels que visitem. Després d’una breu pujada, s’ateny una punta amb una gran fita de pedres, que és una balconada sobre Madonna di Campiglio, i comencem a perdre alçada de forma directa, doncs el sisè i darrer llac, el Lago Nambino, es troba a 1.768 mts. d’alçada. En plena baixada passem per una cruïlla, on a l’esquerra marxa la ruta 266, que també porta a l’estany, però nosaltres seguim a la dreta per la 217, que pocs metres abans d’arribar a la riba del llac i ja per dintre del bosc, s’uneix a la 269 que prové del Passo Ritort.  El llac i l’entorn natural el que es troba aquest refugi, en el que hem fet un mos, és realment preciós, sent molt visitat tant per excursionistes, com per a famílies, ja que s’hi pot accedir en cotxe a poc més de 30’. Sense deixar el sender 217, baixem al costat de la riba esquerra orogràfica del riu Nambino, per un camí molt arreglat, amb baranes de fusta, que transita per dintre del bosc, fins arribar a una zona on hi ha cotxes aparcats i s’inicia una pista, que seguim cara avall. Aquesta pista finalitza en un grup d’apartaments, al costat mateix de la carretera de Patascoss, per la que hi anem uns metres, fins que, després de travessar-la, baixem a l’esquerra en direcció a Madonna di Campiglio pel que a l’hivern és una pista d’esquí