Hasenmatt

Ascensió al sostre del cantó suís de Solothurn, el Hasenmatt, que amb els seus 1.445 mts. d’alçada és el seu punt més alt. És una ruta molt recomanable per fer en raquetes o esquís de muntanya, malgrat que en el nostre cas (com he esmentat en els detalls de la pujada al Hinteri Egg), s’han quedat a casa. Sort hem tingut de que és una excursió força tradicional per la gent de la zona, sinó haguéssim patit de valent en algun tram, però hem trobat una traça oberta i trepitjada que ens ha permès gaudir de la jornada i d’un entorn fantàstic. Una altra circumstància que ha alterat els plans inicials, és que hem començat a caminar al poble d’Oberdorf SO, en el punt on acaba la línia d’autobús que hi puja des de Solothurn, a l’haver perdut el tren local (al ser diumenge, l’horari és restringit), per tant, hi hem afegit un trajecte extra, que és el que hem hagut de fer del bus fins a l’estació del tren, al costat de l’aparcament del telefèric que puja a Weissenstein. Un cop a la zona d’accés al pàrking, seguim una pista que passa pel costat d’una pedrera, arran d’un torrent, i va guanyant alçada de forma sostinguda i continuada, en un seguit de giragonses, sempre per dintre del bosc. En arribar a una cruïlla, a la dreta es va cap a Weissenstein, mentre que nosaltres seguim a l’esquerra, fins que trobem un camí que ens durà al cordal carener, en un punt marcat com a Schilizmätteli, on veiem un monument dedicat a Urà, ja que ens trobem en un sender temàtic dedicat als planetes (Planetenwegen). A partir d’aquí es va carenejant, però sempre per dintre del bosc, sense guanyar gaire alçada, llevat d’algun breu tram costerut. El sender passa per un tall de la roca, per on transita la pista que d’Im Holz va a Althüsli. Estem a 1.292 mts., punt en el que comença el tram més dret de la pujada, amb un avanç una mica més pesat, per l’estat de la neu, tot i que la traça ajuda força. Just abans d’arribar dalt del pic, veiem el monument dedicat a Neptú, i uns metres més endavant, la creu cimera. Imponent panoràmica sobre la línia dels Alps a l’horitzó, emergint sobre la boira, la que es té vers el sud des d’aquest indret, mentre que al nord veiem la carena del Mont Raimeux, sostre cantonal del Jura, al que hi vam anar al desembre del 2.013. Per baixar, seguim el cordal en el que es troba la creu fins a un collet, on un pal indicador assenyala la direcció a la granja-restaurant d’Althüsli, on parem a fer un mos. Per a la gent que fa el circuit dels planetes i no vol pujar al Hasenmatt, a l’esplanada hi ha un altre monument dedicat a Neptú i d’aquesta manera no se’n salta cap. A partir d’aquí, seguirem el sender que porta a Gänsbrunnen, marcat amb rombes grocs, passant per la granja de Rüschgraben, més enllà de la que travessem un túnel excavat l’any 1.884, que forma part, en aquest cas, d’un sender temàtic dedicat a la geologia (Geologischer Wanderweg), arribant al cap d’una estona a una tanca, per on marxa el corriol que porta a Gänsbrunnen (en francés Saint-Joseph), des d’on s’arriba a l’estació de tren en poc més de cinc minuts, pel costat de la carretera i una mina a cel obert. La línia ferroviària data del 1.908, trobant-se l’estació en la boca nord del túnel de 3,8 km. de llarg, que acaba precisament a l’estació d’Oberdorf SO, on teníem previst començar aquesta agradable excursió