Le Molard

Le Molard és un pic de 1.752 mts. d’alçada que forma part de la serralada dels Prealps Friburguesos, al cantó suís de Vaud, integrat al petit nucli de Les Avants, per sobre de Montreux, que és el municipi al que pertany. La seva pujada hivernal és una de les rutes més clàssiques de la zona, per la qual cosa, als seu entorn s’ha traçat el circuit de raquetes de neu número 14 del domini esquiable de Les Pléiades, fet que la converteix en una ascensió molt assequible i agraïda, doncs les vistes des del cim són esplèndides. Per arribar-hi, hem agafat el tren anomenat GoldenPass, entre Montreux i Gstaad, impressionant línia panoràmica de muntanya, fins al poble de Les Avants, una de les primeres estacions d'esquí a Suïssa, creada al segle XIX, des d’on s’agafa un funicular que deixa a Sonloup. Aquest giny centenari va començar a funcionar l’11 de setembre de 1.910, havent-se renovat entre juny de 2.012 i gener de 2.013. Un cop a l’estació superior, ens dirigim al refugi de Cergnaule, a l’entrada de la vall d’Orgevaux, on s’inicia el recorregut de raquetes #14, que seguim en sentit antihorari, en direcció a la granja de La Planniaz, a la que no s’hi arriba, sinó que per sobre d’ella, cal marxar cap al refugi homònim del C.A.S., que voltem per entrar a un camí forestal que ens porta al Col de Soladier, que és una cruïlla on convergeixen diverses rutes. Seguim en direcció NW fins a una cabana situada en un collet que hi ha abans de La Forcla, on deixem el circuit de raquetes, per encarar cap a la dreta el llom que ens deixa al cim de Le Molard, amb una panoràmica de 360​​° sobre els Alps de Friburg, el llac Léman o de Ginebra, la magnífica cadena que formen els Verraux, Cape Au Moine, Vanil des Artses, Folliu Borna i la Dent de Lys, així com el massís del Moléson, o la Dent de Jaman i Rochers de Naye, que són les que ens han donat la benvinguda a l’estació de Sonloup. Per baixar reculem fins al collet esmentat, però en lloc de seguir pel sender fitat, optem per marxar pel sender de Goille aux Cerfs, que és una variant carenera, que sembla més interessant. En arribar a una cruïlla, per on marxa el sender d’estiu en direcció a Cernaugle, veiem que la traça es divideix en dos, optant per agafar la que considerem “oficial” i que ens porta a un descens curt però directíssim per dintre el bosc , on cal parar molt de compte, ja que en algun punt el GPS marca una pendent entre el 30 i el 55% d’inclinació, on la caiguda seria perillosa, tot i que el bon estat de la neu i els enormes avets donen una certa sensació de seguretat. Un cop enllestida la baixada, recuperem el circuit de raquetes #14, que davalla tranquil pel vessant est de la vall d’Orgevaux, fins a Cergnaule, indret en el que desfem els nostres passos inicials fins a l’estació del funicular de Sonloup. En total suposa recórrer uns 11 kms., acumulant un desnivell positiu proper als 750 mts.