Nuvolau

Situat entre els passos Giau i Falzarego, al sector de les Dolomites de Cortina d’Ampezzo, es troba un modest grup d’aquestes espectaculars muntanyes, formades per un tipus especial de roca carbonatada, la dolomita, responsable de les seves formes i coloracions específiques, anomenat Nuvolau, del que el cim més destacat és  el Monte Averau, de complicat accés, per la qual cosa hem optat per un fer un itinerari circular, amb l’ascensió al pic que dóna nom al grup, el Nuvolau, de 2.575 mts. d’alçada, que és un excepcional mirador, comptant al cim amb el refugi més antic de les Dolomites, construït l’any 1.883, que va ser destruït durant la Segona Guerra Mundial, reobrint-lo la secció de Cortina del Club Alpino Italiano (C.A.I.) el 1.930. Inicialment, el refugi es va anomenar Sachsendankhütte, degut a que la vall d’Ampezzo va formar part de la regió austríaca del Tirol fins l’any 1.919, en que es va dissoldre l’imperi austrohongarès, integrant-se  a partir d’aleshores a Itàlia, concretament a la província de Belluno (Véneto), malgrat que manté una idiosincràsia pròpia, ja que es part de la Ladínia, zona autòctona amb una llengua pròpia, el ladí, parla que pertany a la família lingüística retoromànica. La ruta la iniciem al Passo Giau, al que s’hi arriba des de Cortina d’Ampezzo primer per la carretera SR-48 i més endavant per la SP-638, amb una amplíssima zona per estacionar el vehicle, tot i que sol estar força ocupada, al ser punt d’inici d’un munt d’excursions. A la collada es troba el refugi - restaurant, BergHotel Passo Giau, al costat del qual veiem les senyals de la ruta 452, on començarem a caminar, en direcció a la mola rocallosa que tenim al davant nostre, Ra Gusela, punta més meridional del grup del Nuvolau. Deixem a la dreta el sender 443, pel que tornarem, i comencem a vorejar en sentit horari el massís, primer per un tram pedregós i més endavant amb un llarg flanqueig que deixa als peus de la Forcella Nuvolau, collada a la que s’hi arriba per una pista amb unes còmodes ziga-zagues, on trobem el refugi Averau, a 2.413 mts. d’alçada, als peus mateix de l’imponent Averau. Marxem a la dreta per buscar les roques que conformen la carena que s’enfila al cim del Nuvolau, que des d’on estem sembla complicada, però un cop dalt, comprovem que es tracta d’una ampla pala pedregosa, travessada per la ruta alpina 439, tot i que no la seguim, ja que la farem servir de baixada, sinó que optem per anar propers als seu caient occidental. Sense cap dificultat arribem al cim del Nuvolau, amb l’esmentat refugi, que és autèntic niu d’àligues, amb una amplíssima panoràmica de 360º, que abraça les properes muntanyes de la Tofana i Croda da Lago o altres gegants dolomítics, com la Marmolada, Civetta , Pelmo , Antelao, Sorapiss o les glaceres austríaques. Aquesta situació estratègica, va fer que fos un important punt de guaita durant la Gran Guerra i un escenari més dels enfrontaments bèl·lics que van haver entre les tropes italianes i austrohongareses. Iniciem el descens seguint la ruta 439, que coincideix amb l’Alta Via delle Dolomiti #1, en direcció a les destacades Cinque Torri, visibles des de fa molta estona, passant primer pel refugi Scoiattoli, situat a 2.255 mts. d’alçada. Les Cinque Torri és una curiosa formació de roca dolomita, amb un color gris pàl·lid, que consta de cinc esperons de roca, amb una altitud màxima de 2.361 mts., que són els que té l’anomenada Torre Grande, tot i que cada torre té el seu propi nom, sent una de les zones més cobejades pels escaladors. És habitual donar la volta a les torres a través d’un sender molt freqüentat (Giro delle Cinque Torri) o visitar el Museo della Grande Guerra, aixecat degut a les batalles que es van viure en aquesta zona i a les moltes restes dels edificis militars construïts per l’exèrcit italià, però la meteorologia ens ha fet desistir d’aquest objectiu, aconsellant-nos reprendre la marxa en direcció al Passo Giau, seguint la ruta 443, per un sender preciós, una mica trencacames, que ressegueix el vessant oriental del Nuvolau, passant per llocs realment sorprenents, excel·lentment resolts pels dissenyadors del recorregut, com és el cas del descens per un costerut barranc a la capçalera de la Val de Ra Fontanes. A mig camí, a l’indret anomenat Forame, trobem la cruïlla que duu a la via ferrada de Ra Gusela (via 438), opció més atrevida per accedir al cim del Nuvolau i des d’aquí, passant per una zona de blocs, tanquem el cercle en el punt d’intersecció de les rutes 443 i 452, ja molt propers al Passo Giau