Mont Raimeux

El Mont Raimeux, sostre del cantó suís del Jura, malgrat els seus modestos 1.302 metres d’alçada, està geogràficament situat a cavall d’aquest cantó i el de Berna. Amb diverses vies d’accés al seu punt culminant, la pujada des del poble de Moutier i el descens fins al de Rebeuvelier, passant pel castell de Raimontpierre, és un circuit d’estiu però pensat també per fer amb raquetes de neu. Un cop situats a l’estació de tren de Moutier (530 mts.), cal sortir a l’Avenue de la Gare i girar cap a la dreta en direcció al riu, passem per sota les vies del tren i en pocs metres, en una cruïlla, girem a l’esquerra pel carrer de Soux Raimeux, on ja veurem els senyals grocs que marquen els senders de muntanya. Aquest primer tram, costerut, el fem per la Rue du Cret, fins que s’acaba l’asfalt i entrem a una pista de terra. Arribats a un punt, trobem una cruïlla a l’esquerra amb un pal indicador que ens marca la ruta a seguir en direcció al Sommet - Mont Raimeux. Agafem aquest sender, que en comodíssimes llaçades, a estones ben curtes, puja pel mig de la fageda, en un entorn preciós. Com que hi ha alguna que altra desviació, cal parar atenció als rombes grocs pintats als arbres, tot i que la ruta a seguir és molt intuïtiva. En un punt on el camí fa una forta girada a la dreta, veiem una clariana en el bosc. És un excel·lent mirador sobre Moutier i les seves gorges, donant-nos també una idea de com és d’escarpada la cara oest del cim que estem pujant, destacant al nord l’Arete du Raimeux, via directa de pujada des de les gorges, amb passos de IIIº. El camí, a la cota 900, acaba trobant-se amb la pista que ve de Belprahon, que seguim de forma ascendent. Anem passant per diverses cabanes, granges i petits nuclis de cases, així com per l’Alberg du Raimeux, que ens queda a la dreta. En un punt determinat veiem com els senyals grocs marxen a l’esquerra per entrar en el bosc i enllaçar amb el sender que puja de l’esmentada aresta, però com el mapa ens diu que més endavant tornarem a trobar-lo, optem per seguir per la pista, ja que la feina del tractor ens permet avançar sense dificultat sobre la neu. Les dues opcions conflueixen a l’inici de la gran planúria on s’aixeca el petit nucli de muntanya de Grandval de Raimeux, que no es veu encara, en un bonic entorn. La pista ens deixa a les cases de Grandval, on hi ha un hotel rural, el club de muntanya del Jura i altres edificacions. Un rètol, amb totes les possibles rutes que hi ha la zona, ens marca la direcció al cim, dient-nos que estem a 10’ del nostre destí. Segons avancem en diagonal cap a la dreta, trobem un nou rètol que ens deixa clar que anem pel bon camí i ja veiem la torre cimera. Ben curiós tot plegat, pugem per una empinada escala metàl·lica fins dalt de tot, on hi ha el vèrtex geodèsic i contemplem una gran panoràmica que s’estén fins a les serralades de l’Oberland bernés. Per tornar, ens arribem al darrer pal indicador que hem trobat a la pujada i seguim en direcció nord (a la dreta segons baixem) cap a Rebeuvelier i el Chateau de Raimontpierre. Ho fem pel que a l’estiu deu ser una pista o un camí carreter ample, però que ara està ben carregada de neu. Trobem a faltar les raquetes, tot i que al ser un sector obac, hi ha estones que la neu es deixa fer. Sense deixar la pista principal i els rombes grocs, anem perdent alçada de forma moderada, doncs a estones caminem pràcticament en horitzontal, fins que arribem a una cruïlla de pistes, en una zona on hi ha una granja al mig del camp. Tombem a l’esquerra i voltem l’edificació en sentit horari. Ja veiem al fons el castell i la granja que hi ha al seu costat, per tant, l’orientació és clara. Cal esmentar, que si no es vol visitar el castell, en aquest punt es pot agafar un sender que per l’esquerra baixa a Rebeuvelier (de fet hi ha senyals grocs que el marquen), però en el nostre cas optem per seguir pràcticament en horitzontal fins arribar a una cruïlla on trobem una pista més neta de neu. Els senyals grocs marxen a la dreta, en direcció contrària al castell, per tant, en aquest punt els abandonem. Visitem el castell per fora (el trobem tancat) i seguim la pista que va per dintre de la granja i que dóna una girada forta a l’esquerra, per començar a baixar. De sobte, la pista marxa a la dreta, arran d’un filat, però nosaltres seguim recte sempre en direcció oest per un indret un xic perdedor, ja que no veiem cap sender i uns arbres caiguts tallen el camí. Travessem per on podem un torrent i ens dirigim a un prat inferior, que sembla travessat per una pista, en direcció a un collet que es veu alçat al davant nostre, on hi ha un abeurador. És l’únic punt una mica confús de la ruta. Segurament sense neu deu ser tot molt més evident, ja que en el mapa hi ha marcat camí. Un cop en aquest collet, baixem seguim la mateixa direcció per la que venim, i tornem a trobar-nos una mica més endavant amb una pista que ja no deixarem. En el pas d’una tanca tornem a trobar-nos amb els rombes grocs i una fletxa, que ens portarien cap a l’esquerra a la cruïlla que hem deixat abans d’arribar al castell. És la ruta normal de pujada. El que queda ja no presenta cap misteri, seguint els senyals, primer per la pista del bosc i més endavant per una altra formigonada (però tapada per la neu) arribem al nucli rural de Rebeuvelier, on hi ha un càmping, mentre que davant l’església hi ha la parada de l’autobús. Si ens cal esperar, al costat hi ha un bar restaurant molt confortable que se’n diu La Croix Blanche